... de l'hivern més dolç

Quimi Portet- DORM
(Viatge a Montserrat, 2009)




Era tard, força tard
però va arribar el nostre hivern
i algun déu despistat
va deixar-se un foc encès.
Ara un bes, ara un mos,
ara un mos, un bes i dos;
del cel blau del teu cos
jo vull ser-ne l'aviador.

Què podem dir
que en aquest món algú o altre no hagi dit?
Sense literatura no pot haver-hi amor.

A dins meu, silenciós,
mor un jove lentament;
nous perfums, nous colors,
nous fonemes per al cor.
Ja no tinc el pudor,
o potser he de dir la por
de cridar el teu nom
i posar-lo a les cançons.

No, no, no
...que no es fongui la neu.
No, no, no
...de l'hivern més dolç.
Dorm, dorm, dorm
...bona nit amor.
Bona nit.